26 març Spaguetti a la carbonara
Hola amics!
Avui en toca una d’italiana. Italiana, però que farem a la nostra manera, com sempre 😉
Aquest és un plat amb el que triomfareu entre el públic infantil i com que aquests dies tots teniu al petits voltant per casa anem a fer una recepta especial per ells.
Així que comencem!
Ingredients:
320 gr. d’spaguetti sec o pasta fresca
1 nou de mantega
150 gr de cansalada de coll (també pot ser bacó)
200 ml. de crema de llet (Si em llegeix un italia em matarà)
80 gr. de parmesà ratllat (pot ser pecorino o un altre formatge curat)
2/3 rovells d’ou
Aigua, sal i molt pebre
Parmesà ratllat per decorar
Preparació:
Posem una olla al foc amb abundant aigua i sal. En el moment que bulli tirarem la pasta i la courem segons ens indica l’envàs per tal de deixar-la al dente. Si és pasta fresca comenceu primer per la salsa, ja que triga molt poc a bullir i ja sabeu que la pasta mai ha d’esperar a la salsa, si no al contrari.
Per fer la salsa, tallarem a daus la cansalada. Posarem una paella al foc amb la mantega i daurarem la cansalada. Baixarem el foc i afegirem la crema de llet. He de dir que si un italia llegeix que afegim nata a la carbonara, es posaria les mans al cap, ja que ells només posen molta mantega i el formatge i al final fan el mantecato amb la pasta i el rovell de l’ou i realment si es fa bé us he de dir que queda una pasta cremosa i fantàstica, però per anar per casa, si afegim una mica de nata o crema de llet ens facilita més la recepta.
Així que continuem per on anavem. Afegim la crema, el parmesà i pebre negre molt. A mi m’agrada afegir-ne bastant, però ho deixo al vostre gust. Deixem coure a foc molt lent per 1-2 minuts i retirem del foc. Quan s’hagi refredat una mica afegim els rovells, barregem, rectifiquem el punt de sal i ja tenim la salsa a punt.
Quan tinguem la pasta bullida hem de treure-la de l’olla i afegir-la a la paella. No l’escorreu del tot, perquè una mica d’aigua de la cocció pot anar bé perquè es barreji tot millor. Heu de barrejar una estoneta perquè veureu que el midó de la pasta anirà fent que la salsa s’espesi una mica.
En aquest moment hem de servir la pasta i menjar-la. Aquest plat no admet esperes, hem de tenir tothom a taula amb la forquilla en peu de guerra. Si no menjem el plat just acabat de fer, us dic que perderà bastant.
A més és un plat que no admet escalfar-lo de nou al foc, amb el que hem de tenir tot bastant coordinat per tenir la salsa a punt quan més o menys acabem de coure la pasta. Aquest és el grau màxim de dificultat de la recepta.
Feu feliços als pastarres de la familia (jo en tinc 2) i als més petits i feu-los aquesta recepta! Serà un èxit garantitzat!
Us pengem el video a IG ara mateix!